En la banda sonora de les nostres vides, en l’educació sentimental on les emocions ens bressolen i l’estómac papalloneja, sempre hem tingut com a fidels acompanyants les lletres i les cançons de Lluís Llach. Els amics, els amors i els ideals, aquells que no hem d’abandonar mai malgrat la vellesa i els obstacles que la vida ens para. Trobem una delicada estrofa de Lluís Llach en la nostra primera declaració amorosa, durant la primera besada, i, tot seguit, ens guia, amb l’esperit abrandat, per fer front a la llibertat i a les injustícies que patim. Lluís Llach, en aquest univers que és l’Empordà, posa música als amors llunyans i adolescents i als madurs i propers, quan no podem negar la tendresa i vivim per recórrer un camí que no és planer ni amb estels d’argent al qual només li demanem un poc de sort. Companys, encara hi ha combat.

Ens porta a l'univers de Lluís Llach, la Neus Mar, de veu fresca, sensible i delicada però, quan cal, contundent, apassionada en les seves interpretacions, amb un coratge que és capaç d’encomanar tota una platea.I a la seva veu s'hi fon la poesia corporal de la Montse Canals feta emoció, creació, força, interpretació i passió. Cant i dansa creen una singular simbiosi que ens transmet la força i la tendresa que només trobem a les cançons de Llach.
Les acompanyen i les embolcallen dos músics avalats per una llarga trajectòria professional, Emilio Sánchez a la guitarra i Enric Canada a les percussions. D'una forma senzilla i elegant, vesteixen les seves particulars i sentides versions de Llach.