RGB Suports reedita  “Autobiografia oficial”, el segon disc de ROSA-LUXEMBURG, distribuit exclusivament fins al moment amb l’exemplar de la revista Enderrock corresponent al mes de novembre de 2007.

Aquest disc, enregistrat sota la batuta d’Èric Fuentes (The Unfinished Sympathy) i els germans Víctor i Santi García (principals cervells de l’esclat qualitatiu de l’Indie-Rock de l’escola B-Core) trenca els esquemes del so clàssic del rock en català per apropar-se a l’estètica de grups punters internacionals com The Killers, Franz Ferdinand o Bloc Party i va permetre també a Santi García alçar-se amb el premi Joan Trayter a la millor producció del 2007.

L’essencia i l’autenticitat humana de ROSA-LUXEMBURG, son l’espurna del seu rock incendiari, esbojerrat i amb caracter, que combinats amb un directe que mai deixa indiferent i els seus aclamats videoclips, han portat al quartet barceloní a actualitzar el rock cantat en català amb el reconeixement de critica i públic, fins i tot el de l’habituat al rock independent cantat en altres llengües.

Exahurides les 8.000 còpies inicials d'Autobiografia oficial”, es llença al mercat, ara sota el segell RGB Suports, aquesta edició en format jewel box, revisada, molt més complerta i acurada, que inclou una pista extra inèdita, amb la versió enrregistrada en directe a la sala Razzmatazz de Barcelona del clàssic “Bèstia” amb Oriol Tramvia al capdavant del grup. Aquesta fou la primera vegada en 30 anys (després del clàssic directe al Zeleste de 1976) que la cançó es tornava a interpretar en la seva genuïna versió rock.

ROSA-LUXEMBURG. “Com cremar una ciutat”

Segurament l’any 2009 serà recordat amb nostàlgia per aquests 4 freaks de Barcelona que fa vora 5 anys van decidir ajuntar-se per tocar sota nom (triat més o menys conscientment) de “ROSA-LUXEMBURG”. Probablement recordaran aquest any com a l’any en que van notar que s’havien fet grans sense haver de renegar a les seves estimades excentricitats naturals. El testimoni del que està passant mentre vostè llegeix aquestes línies, és el tercer disc del grup, titulat (altre cop amb més o menys consciència) “Com cremar una ciutat”; un disc gravat al bucòlic estudi “La Casamurada”, produït i ordenat per Jesús Rovira i Jimmy Pinyol, que a més de productors podríem dir que han acabat fent de germans grans musicals d’aquests 4 nois. L’essència i l’autenticitat humana del grup són l’espurna del seu rock incendiari, que aquest cop sona millor que mai i recull 11 cançons de les quals no n’hi ha cap que no es pugui convertir en himne de capçalera de qui ho escolta. Els melòmans hi sabran trobar mil picades d’ullet als discos que més als han agradat des dels anys 50, fins al grup revelació més actual, i els altres hi trobaran els estímuls necessaris per plorar, riure, ballar o estirar-se la màniga per dissimular que se’ls ha posat pell de gallina. En definitiva parlem de Rock ben fet, esbojarrat, amb caràcter, amb lletres que busquen la contradicció irònica en l’amor, la solitud, la vida i la mort… És música que pel fet de ser més accessible que mai, no perd, sinó que guanya en originalitat. Parlem d’un disc i d’un grup del que a hores d’ara resulta complicat escriure una ressenya “estàndard”, i per tant, és enlloc d’animar-lo a vostè a que deixi de llegir aquest text, posi el disc al reproductor ( o el que utilitzi vostè per escoltar música) i deixi que les cançons parlin per sí soles. Veurà com no se’n pot desempallegar tan fàcilment.

Any de fundació: 2005
Localitat: BARCELONA
Estil: ROCK