“PER FI POTSER DEMÀ” (RGB Suports 2011)

Quan el canvi ve de dins per Enric Monné

Raydibaum continua avançant amb passos ferms en la construcció d’un pop personal i sense referents en el panorama musical català. Després de “The biggest box” i “Manual de gènere catastròfic”, el grup ha donat a llum el seu tercer treball, “Per fi potser demà”, tot un cant d’esperança en la vida, fet des de la maduresa personal i musical del seus membres.

“Per fi potser demà” és un disc extravertit, que parla de les possibilitats que es fan realitat amb la valentia i la complicitat amb l’altre, de la recuperació del passat per projectar-se cap al futur, i de les moltes llums que hi ha entre la grisor quotidiana.

Els onze temes que integren el disc alternen un pop intimista, èpic i vital, sempre eclèctic, on han comptat amb les col·laboracions de Pau Vallvé, Mine!, Jordi Lanuza o  Damien Lott, i la producció de Ricky Falkner.

Raydibaum neix a finals de l’any 2000 quan en Dan Foz i en Ricard Monné contacten amb en Valen Nieto i en Pep Rius. Tots ells havien estat tocant a diferents grups de Barcelona des de feia anys. Després de passar per moltes etapes, gravant maquetes al local, composant i buscant cantant, finalment en Valen Nieto agafa la responsabilitat davant del micròfon, i a finals del 2003 emprenen la gravació del seu primer treball “Grided elephant” (Cydonia 04). Aquest EP amb 5 temes els obre les portes a diferents festivals i concerts per tota la península.

Durant el 2005 tornen a l’estudi per gravar el que seria el seu segon treball, “The biggest box” (Aloud Music 05) que surt editat a l’octubre i és presentat amb èxit a la sala Bikini on tenen l’honor de ser telonejats per Madee el cantant dels quals (Ramón Rodríguez) ha estat des de sempre un dels “padrins” del grup. El disc va ser acompanyat d’un brillant videoclip d’animació fet per la il•lustradora Liliana Fortuny.

Al llarg de 2006 i part del 2007 Raydibaum toca pels escenaris de tot l’estat, participant en festivals com el SENGLARROCK 06 o l’INVICTRO 07 a més de telonejar bandes com els suecs Lukestar o Logh.

A principis del 2008 Raydibaum reuneix un grapat de nous temes i decideix enregistrar-los i aquest cop trien fer-ho en català: “ …teníem tots aquests temes sense lletra, només melodia, estructura i arranjaments bàsics, només eren unes idees que necessitàvem tancar. Vam sentir curiositat per veure què passaria si féssim les lletres en català, de manera que qui volgués, les pogués entendre sense haver de recórrer al diccionari. Ens feia por la sonoritat del català per la nostra música, però ens hem adonat que els nostres recels eren més basats en prejudicis infundats que en la realitat. Sí. Teníem por que no ens agradés tant la sonoritat com el contingut de les lletres…”

El resultat és l’últim treball de Raydibaum: “Manual de gènere catastròfic” (RGB suports), 11 temes de Pop/Rock amb una força sorprenent que beuen directament de les fonts de l’escena independent de Barcelona:“…aquest disc és bàsicament un treball de concreció important, hem defugit de tota la parafernàlia accessòria musical dels altres treballs i hem intentat anar a l’arrel de les cançons. No es tracta d’un disc conceptual però sí que teníem clara una mena d’estructura emocional, no volíem començar com tots els discos amb temes canyeros al principi i tots els tòpics del què ha de ser un disc, sinó que ho hem volgut fer segons el que nosaltres volíem escoltar…” El disc ha estat produït per en Ricky Falkner, -“… per a nosaltres ha estat ideal treballar amb un productor principalment musical com és en Ricky Falkner. Sense cap mena de dubte ha sabut captar què volíem fer i ha ajudat a donar-li la dimensió que volíem a cada tema…”. Per tal de defensar el nou disc en directe el grup ha decidit comptar amb la col.laboració de Ramón Beltran com a teclista. –“...incorporar els colors de Rhodes o de piano al directe era un repte, ara per fí ho podem provar...”

Any de fundació: 2000
Localitat: BARCELONA
Estil: POP - ROCK